Sonet Dos Quarts de Sis tot tornant-se el Sonet Dotze

Sonet 2/4 de VI (que cap al darrer vers es torna el Sonet XII)





Als quatre anys cardaire precoç,
Abans la cosina de dotze
Al suc del seu cony pruïnós
No volgués piu qui hi esbotza,

La festegí fent-li versets
Dient de l’àvia i jo el col·lotge:

“—Deus tindre espatllat el rellotge
(Em retreu si ens banyem nuets).

No se’t belluga mai la busca
De dos quarts de sis, set o cinc.”

“—Sí ves, àvia, no sé què tinc;
Mes potser si hom entrellusca

La cosina banyera amunt,
Diu la busca les dotze en punt.”